30
Enguany no em vull allargar explicant altres activitats que s’han portat a terme al llarg d’aquest any perquè voldria deixar constància d’un fet trist per a la dansa: la pèrdua del coreògraf Joan Serra el mes de juliol.

En Joan va venir a l’esbart per preparar un espectacle, coreografiant cançons d’un grup de música tradicional: “El Pont d’Arcalís”. Va portar sensibilitat, elegància, força, alegria i ho va anar transmetent als balladors fins a aconseguir el resultat desitjat: “Un passeig pels Pirineus”.

En Joan era una persona de bon tracte, amable i un gran coneixedor de la dansa catalana. Tenia el do de saber captar l’atenció dels balladors sense aixecar la veu, sabia guanyar-se la gent, i transmetia senzillesa, coneixements i creativitat.

Des de l’Esbart, en guardarem el record del seu pas amb l’espectacle que ens ha llegat i que ell mateix va definir així: Un passeig pels Pirineus. És el camí que es fa tot passejant, anant d’un cantó a l’altre sense un rumb concret. De Canejan a Pobellà, d’Esterri a Andorra, de Castellar de n’Hug a Portbou.

Estirar les cames, la mirada tranquil·la i el cor obert, aturar-se i descansar, olorar, prendre l’aire i el sol i tot plegat fer-ho amb el llenguatge de la dansa tradicional, amb el nostre gest, el nostre moviment i el nostre «aire».

Gràcies, Joan.

Dolors Bustins Serarols
Actions: E-mail | Permalink |