EL PARATGE DE LES ESTUNES
Suite per a dues cobles, narrador i percussió. Deien els avantpassats banyolins que en aquest bosc de roures i alzines, al peu de la carretera de Mieres, sempre ha estat difícil discernir entre la ficció i la realitat i que, dins les esquerdes verticals de les grans pedres que el caracteritzen, hi viuen uns éssers invisibles a la llum del dia però personificats en forma de dona durant la nit. Mossèn Constans, arran dels misteris que rodejaven aquest indret escrigué ...en les nits de clara lluna, en les nits de calma i de dolcesa, s’oïa el finíssim i llunyà ressò d’una música fantàstica.... i algú assegurà haver contemplat, una nit d’aquestes, els encantats fent la sardana damunt les aigües platejades de l’estany. Les seves mans tenien el color de l’ivori, llançades a l’atzur, les seves cabelleres sedoses pessigollejaven la nítida pell de sos braços nus i sos peus bellugadissos jugaven temorosament amb la superfície mansoia de l’aigua...
Aquesta obra presenta sonorament aquest paratge únic, la seva llegenda i els cants que entonaven les dones d’aigua, fades o “goges” mentre, com ja escrivia Jacint Verdaguer, filaven i contemplaven l’estany des de Les Estunes.