LA FESTA MAJOR DE SANT MARTIRIÀ A BANYOLES
El patró de Banyoles és Sant Martirià. Era un bisbe florentí, màrtir. Fa un miler d'anys que el seu cos va ser traslladat a Banyoles. La tradició llegendària relaciona la vinguda de les reliquies i l'estany. Els monjos benedictins del monestir de Sant Esteve foren els dipositaris d'aquestes relíquies i els que promogueren el seu culte i la devoció dels banyolins.
Des del segle XVIII tenim referències de la Festa en honor a Sant Martirià -per cert molt ben explicades en el llibre de Rafel Angelats: "Banyoles i la Sardana"-. Encara que al principi tota la festa se centrava en els actes religiosos a l'església, ben aviat, segurament per la influència dels pabordes de la confraria de Sant Martirià, la festa sortiria al carrer i poc a poc, sense merma dels actes litúrgics, s'hi introduirien motius d'esplai popular. Aquesta dimensió popular s'anat incrementant, amb alts i baixos a causa de la inestabilitat que es vivia en aquella época, però cada cop amb més rellevància del que anomenaven "balles" a la plaça.
Podem assenyalar l'any 1887 com el moment en que l'ajuntament decideix assumir les festes de Sant Martirià i convertir-les definitivament en la Festa Major de Banyoles. La participació del poble, que durant molts anys ha estat el suport d'aquestes festes, continuarà essent-ne la base. L'Ajuntament serà l'aglutinant i, recolzat en les entitats cíviques ciutadanes, procurarà que no es perdi l'essència i la personalitat adquirides al llarg de centúries. L'intens moviment associatiu que es vivia en aquells moments era propici. Cada entitat, als locals de la respectiva seu social celebrava la seva festa particular amb concerts, balls, teatre, conferències o altres activitats , segons l'esperit de cada associació.
Justament perquè la celebració a la Plaça Major conservés tota la seva importància, l'ajuntament subvencionava cada entitat que durant els dies de Sant Martirià portava una cobla a la Plaça per a millor lluïment de la festa popular. Mentre que a l'any 1891 només se subvenciona una sola entitat, abans d'acabar la centúria ja eren tres i quatre les entitats subvencionades. Més endavant hi hagué anys que foren cinc i sis. Això va fer que per Sant Martirià a la Plaça Major de Banyoles s'hi concentressin fins a cinc o sis cobles selectes per tocar-hi sardanes convertint-se en la manifestació més autènticament popular i característica, que ha resistit totes les modes fins convertir-se en el seu element definitori. Per tal de mantenir el prestigi d'aquestes ballades de sardanes de la Festa Major, fins i tot, en algun moment s'exigia que per obtenir la subvenció de l'ajuntament, la cobla aportada a la Plaça, havia de ser de primera categoria.
El fet que la festa s'escaigui ja ben entrada la tardor afavoria l'assistència de les cobles ja que estaven a les acaballes de la temporada. La reunió de les millors cobles conegudes atreia molta gent de la comarca i de les comarques veïnes que venien per gaudir i per comparar. En trobar-se front a front les cobles s'esforçaven per oferir el millor del seu repertori. La Plaça Major de Banyoles per Sant Martirià era, a la vegada, desitjada i temuda per les cobles.
Sovint ja s'hi feien lloguers per la següent temporada. Segons canten els més vells, no era pas infreqüent que alguna ballada de tarda, que solien començar a les tres, s'allargués fins mes enllà de les nou de la nit. Sovint dues cobles s'embolicaven en una mena de duel i, acabada la ballada oficial, continuaven disputant-se els aplaudiments del públic que no marxava de la Plaça. Fins i tot en alguna ocasió fou necessària una ordre de l'alcaldia per fer-los plegar.
Aquesta tradició s'ha mantingut fins als nostres dies i des de l'any 2000 s'ha potenciat millorant-ne la imatge i l'aspecte competitiu entre les cobles. Per això, avui dia, la Festa Major de Banyoles en honor a Sant Martirià, a part de tenir el programa d'actes propi de totes les Festes Majors, amb concerts, balls, fires, espais de barraques pels més joves, etc. es manté fidel a la tradició i organitza tota una sèrie d'activitats al voltant de la sardana i de les cobles, que durant tres dies converteixen la ciutat en el centre del món sardanista.
Cada any, un cap de setmana de mitjans-finals d'octubre (que el dissabte sigui el 24 o l'anterior) la Plaça Major de Banyoles acull les millors cobles del país per celebrar-hi unes ballades que no tenen parió enlloc més. La distribució de les cobles dalt d'un elevat cadafalc, una a cada cantonada de la plaça, configura entre els assistents un ambient propici a comparar actuacions i genera, entre els musics, un esperit de competència important. Per això s'estructuren les ballades amb rondes de diferents tipus de sardanes: populars, obligades, d'estrena, per ballar, per escoltar, etc. i les cobles les van interpretant, una rera l'altre, de manera que dóna la impressió que la música va voltant la plaça. També hi ha votacions entre el públic i tot plegat configura el COCO que son les inicials de COMPETÈNCIA DE COBLES, nom amb que s'ha batejat la Festa de Sardanes de Sant Martirià de Banyoles.