Editor posted on de desembre 30, 2016 18:57
La primera part de l’any de l’Esbart Fontcoberta de Banyoles es va centrar en la preparació de la celebració del 35è aniversari de la seva fundació i que tancava una etapa pel grup. La segona part de l’any ha estat dedicada a la recuperació de coreografies que havien format part del repertori habitual de l’Esbart però que en els darrers anys havien quedat oblidades.
El 35 aniversari de l’Esbart Fontcoberta va suposar un gran esforç pel cos de dansa a causa del gran nombre d’assajos que requeria l’espectacle. Tota la dedicació emprada pels balladors va tenir la seva recompensa en veure quan a les dues funcions el públic va omplir el Teatre Municipal de Banyoles. L’espectacle es va dividir, com és habitual, en dues parts. A la primera, el cos de dansa va oferir tot un repertori de danses que han format part del passat de grup. En aquest sentit, cal destacar el retorn sobre els escenaris de La Filosa de Banyoles, coreografia emblemàtica de la ciutat i que feia molts anys que l’Esbart no ballava. Una altra dansa a remarcar va ser el fragment de Dones d’Aigua, el primer gran espectacle de nova creació del grup banyolí. Però en aquesta primera part no tot va remetre al passat, per tancar-la l’Esbart, amb la companyia del grup musical Germà Negre sobre l’escenari, van interpretar diverses peces de l’espectacle, Els Àngels fan Ballades. Aquest va ser el punt àlgid de
l’espectacle i el que donava pas a 10 minuts de descans.
La segona part va suposar un gir de 360° a l’espectacle. L’Esbart va representar per primer cop a Banyoles, la coreografia Calaixos, dirigida per Quim Serra i Laida Tanco. Es venia d’una primera part molt moguda i la segona part es va mostrar una altra faceta dels balladors. La conjunció de la coreografia amb música enregistrada de Pascal Comelade i amb el so en directe d’una flauta i el joc de llums i colors de l’escenografia van fer transportar al públic cap el món de les emocions i les sensacions. La coreografia Calaixos, en l’àmbit col·lectiu parla de folklore, de la cultura popular i les tradicions, de gèneres i maneres de ballar. En l’àmbit individual parla d’aquelles qualitats, d’aquells estats d’ànim en què transiten les persones en els diferents escenaris de la vida. Cada calaix de la coreografia porta a cada ballador a una manera diferent de relació amb un mateix i amb el món que els envolta.
En resum, el 35è aniversari va constar de dues parts ben diferents però que mostren el que ha estat i el que és l’Esbart Fontcoberta el dia d’avui.
Pel que fa a la segona meitat de l’any els esforços s’han centrat en la recuperació de diverses danses que havien format part del repertori de l’Esbart durant molts anys, però que en els darrers temps havien quedat un xic oblidades. En aquest sentit, una de les danses a on el grup hi ha dedicat més temps han estat les Gitanes de Rubí, una de les coreografies més importants del folklore català.
Per tornar a posar sobre els escenaris les Gitanes l’Esbart no podria estar en més bones mans. Jordi Rubio, director artístic de l’Esbart de Rubí i ballador i fundador de Factoria Mascaró ha estat l’encarregat de treure la pols a la coreografia d’Albert Sans.
I per acabar aquest resum, no ens podem oblidar de comentar la situació dels que seran futurs balladors del cos de dansa. En aquest sentit, hem de dir que aquest any un jove ballador que portava molts anys a la “pedrera” de l’Esbart ha començat assajar amb el cos de dansa. Una gran notícia que no cal deixar de banda. Els diversos cursos d’infantils i juvenils es van iniciar a mitjans d’octubre i amb ells han arribat nous nens i nenes a qui esperem que puguem transmetre la passió per la dansa tradicional per tal que l’Esbart pugui arribar a celebrar molts anys més.
Ruben - Esbart Fontcoberta del Foment de Banyoles
